Clica sobre la data de l'excursió i gaudiràs de les imatges.

2023/07/08 Pujada al Balandrau.

Després de l'any de la pandèmia i dos de posteriors, reprenguérem la sortida d'estiu, aquest any més senzilla, amb alguns participants menys, i algun de més, també antics membres del Club Excursionista. 

El dia de l’excursió sortirem de Barcelona pel matí i esmorzàrem a Camprodon. La carretera fins a Tregurà de Dalt després de deixar la que anava a Setcases, era força estreta, i calia anar molt en compte a l'hora de creuar-nos amb altres vehicles que baixaven. Poc després de Tregurà de Dalt, la estreta carretera es convertiria en una bona pista.

Arribarem al punt on la pista es dividia en dos, essent la que pujava cap el Balandrau més empinada i barrada pel pas de vehicles. Prop del desviament, al Collet de La Gralla, vàrem aparcar.

Aproximadament eren les onze quan començàvem a caminar. El dia era molt clar, i el sol escalfava be. La pista enganyava, ja que anava guanyant alçada ràpidament. Després de passar uns prats encisadors per l’obert de les vistes, i passada la Fontllatera, arribarem al Coll dels Trespics on acabava la pista. Des de aquest punt noves vistes: La vall del Freser amb el Bastiments al fons, La vall de Coma de Vaca amb el seu refugi a la part inferior, El Puig de Fontllatera, etc.. Això va ser l’excusa per aturar-nos una bona estona i descansar.

A partir d'aquí el camí seria un corriol ben marcat fins a dalt de tot. Ja no feia calor a causa del suau vent que ens acompanyava.

Després de fer un munt de fotos del paisatge que ens envoltava per tot arreu, emprenguérem la baixada, tot cercant un punt arrecerat del vent per dinar. Quan acabarem vàrem seguir tranquil·lament avall fotografiant un munt d’isards, marmotes, cavalls, vaques...

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Joan Visús, Joan Ramón Diaz, Núria Torné i Miquel Torné.

Track de la excursió: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=139963224

2019/07/06 Estanys del Pessó a la Vall de Boí.

Aquest any 2019 vàrem seguir la proposta de l’Emili Cases de pujar als Estanys del Pessó a la Vall de Boí. En el viatge d’anada vàrem fer una marrada per la solitària vall de La Terreta, al sud de la serra de Sant Gervàs, poc abans d’arribar a la Presa de Les Escales. Una vall pobre i molt tranquil·la amb uns paisatges força macos, que paga la pena donar-hi una ullada. Està apartada del soroll de les zones de pas més turístiques.

El dia de l’excursió als Estanys del Pessó ens llevàrem mol matí del apartament turístic Petit Saüc, llogat a Taüll. Al divendres d’arribada la propietària, que era molt amable, ens havia preguntat on aniríem al dissabte, i al saber que volíem pujar als Estanys del Pessó ens va aconsellar que sortíssim molt molt matí, ja que quan s’aixecava el sol, la pujada es feia força penosa per la calor. Així ho vàrem fer i a tres quarts de set ja estàvem caminant al començament del corriol.

Realment la pujada és forta, ja que en varis trossos del corriol, aquest no fa ziga-zagues, sinó que puja dret. Tot i això en tres hores i mitja vàrem arribar al Estany del Pessó de Baix després d’esmorzar pel camí. Passada una estona gaudint del paisatge pujàrem al Estany del Pessó de Dalt on arribàrem abans de les onze hores. L’aire encara era prou fred. Pel camí de pujada havíem albirat al fons el Port de Rus que puja més suaument, i que serveix per que el GR arribi a la Vall Fosca (Capdella).

Força estona vàrem estar en aquest estany. Havíem de gaudir de la vista i de l’aigua clara del estany per compensar l’esforç de la pujada. Mentrestant anaven arribant grups de joves que havien sortit més tard. També ens vàrem trobar altres grups quan ja anàvem de baixada. El sol i la calor ja eren forts i se’ls veia prou congestionats tot i que eren joves.

A mitja baixada agafàrem el GR en direcció al Port de Rus per travessar el riu de Sant Martí que d’ell baixava. Aprofitàrem l’ombra i la frescor de l’aigua, que estava boníssima per beure. No era amargant com la que havíem provat a mitja baixada, i que no apaivagava la set. Després de dinar en aquest lloc, seguírem avall per un camí paral·lel per l’altre banda del riu, per on havíem pujat al matí.

Arribats al cotxe anàrem al apartament a dutxar-nos i descansar una mica abans de baixar a Boí on presenciaríem la ancestral baixada de Falles enceses des del capdamunt de la muntanya. Costums segurament d’arrels celtes.

Al dia de tornada, pujàrem a les pistes de Cerler, on la Telecadira funciona també a l’estiu per pujar turistes a una muntanya amb vistes espectaculars. Paga la pena agafar-lo. Després visitàrem l’antic i apartat poble de Muntanyana (no Pont de Muntanyana), i dinàrem molt be a Viacamp. Un cap de setmana molt be aprofitat.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Joan Visús, Emili Cases, Joan Ramón Diaz i Miquel Torné.

Track de la excursió: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=38385824

2018/07/28 La Bretxa de Rotllan.

A la segona sortida del estiu de 2018 l’objectiu va ser La Bretxa del Rotllan (Brecha de Rolando). Ens vàrem llevar pel matí amb un dia molt plujós al poble de Luz-Saint-Sauveur (França) on havíem dormit. La carretera que vàrem agafar fins al Coll de Tentes, després del poble de Gavarnie, s’anava endinsant en una espessa boira que no presagiava res bo. Tot de sobte arribàrem a l’aparcament del Coll, havent deixat els núvols a sota. La vista és espectacular.

Un camí planer ens va dur des del Coll de Tentes al Port de Bujaruelo. Des d’allà, tornant enrere per l’altre costat de la vall, el sender s’anava enfilant bastant suaument, menys els últims metres, cap a la cascada del Rierol del Taillon que hauríem de travessar. No va ser difícil, ja que les pedres no relliscaven gents, i no estava glaçat. Passat el riu, la pujada en un camí rocós va ser bastant més forta. Un parell de trossos amb neu i arribàrem al coll de Sarradets, des d’on ja es veia el refugi, que estava tancat per obres.

La pujada següent després del refugi va ser la part més forta de l’ascensió ja que el camí s’enfilava per la carena d’una antiga morrena. Arribàrem a un petit coll i només ens va quedar pujar per la suau glacera de la Bretxa. Des de la Bretxa la vista és impressionant cap els dos costats. Cap el nord França, per on havíem pujat. Cap es sud tota la zona de la part superior del cercle de Cotatuero, la vall d’Ordesa i la gruta gelada de Casteret a mig camí.

No ens hi vàrem entretenir massa estona, ja que no sembla un lloc massa segur per la possible caiguda de pedres. Férem la baixada pel mateix recorregut, descansadament i gaudint de bones vistes de tot el cercle de Gavarnie des de a sobre.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Joan Visús, Emili Cases i Miquel Torné.

Track de la excursió: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=30386373

2018/07/07 La Basurta - Forau d'Aigualluts - Ibón de Toro - Vista Artiga de Lin.

En la primera de les dues sortides del any 2018 vàrem encaminar les nostres passes cap el Lac deth Còth deth Hòro (Ibón de Toro). Intentaré explicar quina era la nostra curiositat que ens feia anar a un lloc on no hi va gaire gent: Quan es va fonent la neu de les glaceres del Aneto i la Maladeta l’aigua va pel riu de Barrancs que, després de passar un prat preciós anomenat Plan d’Aigualluts, es precipita en un llit de grava i pedres en el Forau d’Aigualluts. És espectacular veure com es pot fondre tal quantitat d’aigua al fons d’un espadat de més de 40 metres. Ara be, aquesta aigua, per sota terra, dona mitja volta, i passant casi per a sota per on havia baixat, surt en un lloc de la Vall d’Aran anomenat Uelhs deth Joeu (Ulls de Joeu). Allà en un espai de 100 metres torrent avall brolla amb gran força. Poc més amunt d’aquest sorgiment hi ha un prat preciós anomenat Plan dera Artiga de Lin. Així doncs el nostre objectiu era passar per sobre el recorregut subterrani de l’aigua, i veure, des de a dalt, els prats de l’Artiga de Lin 700 metres més avall.

Va ser un recorregut acompanyat fins poc abans del final pels participants d’una cursa entre Bagneres de Luchon i el Pic de Mulleres.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Juan Antonio Garcia Vaquero, Joan Visús, Emili Cases i Miquel Torné.

Track de la excursió: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=26463310

2017/07/22 Panticosa - Ibons de Bachimaña i Azules.

Quan s’arriba al Balneari de Panticosa entrem en un mon que sembla presoner de les muntanyes que l’envolten. Menys el petit congost per on hem arribat, les altíssimes parets de roca que veiem al voltant semblen indicar-nos que l’únic camí per sortir d’aquest lloc és per on hem entrat. És impressionant, però a mesura que ens apropem a aquesta muralla, veiem que hi han camins que van duent amunt i mes amunt. Cal, però, prendre-s’ho amb tranquil·litat. Això és el que hem fet aquest estiu de 2017.

Després d’un bon sopar i dormir al còmode Hotel Continental, esmorzàrem a l’antic refugi de “La casa de Piedra”. Un esmorzar curt, però apropiat per no començar la pujada amb la panxa massa plena. El camí pujà decididament per uns barrancs amb alguns punts assegurats amb cables clavats a la paret. Així, esbufegant una mica però sense massa perill, arribàrem a un petit prat a un terç del camí als Ibones de Bachimaña. Amb petites baixades i fortes pujades s’arriba a la impressionant paret per on baixa el Salto del Fraile. Des d’aquí ens enfilem cap a la part alta on hi ha el refugi de Bachimaña. Molt nou i ben cuidat per amables persones.

Per la part dreta del Ibón de Bachimaña seguirem cap els Ibones Azules. Ens anàvem trobant amb desenes d’excursionistes uns pujant i altres baixant. A mesura que ens enlairàvem veiem cada cop més a prop les grans betes de marbre blanc que arriben verticalment fins als més de 3.000 metres dels Pics del Infierno. Per fi el Ibón Azul Inferior amb la seva presa. Davant nostra el camí s’enfilava amb forta rampa al Ibón Azul Superior. Estàvem una mica cansats, però ja que havíem arribat fins aquí pagava la pena un últim esforç i arribar al Superior.

Per fi, un Ibón un sense presa artificial. Al fons el Coll del Infierno, on, al ampliar les fotos descobriríem la gent pujant i baixant.

La tornada, fins al refugi de Bachimaña no va ser fàcil, ja que per vorejar un llac de muntanya s’han de fer infinitat de pujades i baixades per sobrepassar els sortints de roca que barren la riba del llac.

Un bon dinar al refugi (macarrons, amanida, llom i postres) que casi no l’acabem, uns minuts de descans, i tornàrem avall.

En un punt passàrem un pont i canviàrem el recorregut per acabar de baixar al Balneari de Panticosa per un camí més fàcil.

Des de 1982 en el viatge de nuvis, és la tercera vegada que pujo als ibons, i ja hi tornaria. Si les forces ens acompanyen aquesta vegada serà per fer la travessa fins a Respomuso que visitàrem l’any passat des de l’altre vessant de la serra del Infierno. Però Déu dirà..

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Juan Antonio Garcia Vaquero, Joan Visús, Emili Cases, Benet Ramos i Miquel Torné.

Track de la excursió: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18816861

2016/07/23 Ibón de Respomuso.

L’excursió principal d’aquest juliol 2016 va ser al Ibón de Respomuso (Sallent de Gállego). Els que havíem pujat pel matí del dia abans vàrem fer una sortida a la Serra Tendeñera. Concretament als Ibons d’Asnos i Sobocos. Però com que va ser en vehicle 4x4 no posem les fotos aquí. Tornant a la pujada des del Embalse de la Sarra al Ibón de Respomuso, podem dir que és un recorregut força fàcil i sense perill. És maco pel congost pel que es passa i per la gran amplada de paisatge que hi ha al arribar a Respomuso. Després d’uns minuts prop de la presa, vàrem anar a dinar al refugi, on el teníem encarregat. El prat de davant del refugi invita a relaxar-se amb el sol de la tarda contemplant el cercle que s’obre en front nostre. Podeu veure les fotos d’aquesta sortida en l’enllaç de la foto de l’esquerra. La baixada també va ser molt maca. El tercer dia vàrem fer una senzilla passejada al Salt de Sallent i tornàrem a Barcelona. El bon temps ens va acompanyar els tres dies.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Juan Antonio Garcia Vaquero, Joan Visús, Emili Cases, Martí Garriga i Miquel Torné.

Track de la excursió a la Serra Tendeñera: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14810599

Track de la excursió al Ibón de Respomuso: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14810612

Track de la excursió al Salt de Sallent: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14810984

Després de pujar las fotos, Google n'escull unes quantes i fa una pel·lícula de 35 segons. Ela aquí: https://goo.gl/photos/9CK532co641gLfVc9

2015/07/18 Estany Llauset - Coll de Vallibierna - Estanys d'Angliós - Pantà de Baserca.

Aquest any vàrem fer la sortida d’estiu per la comarca de l’Alta Ribagorça en la seva part aragonesa. Abans del túnel de Vielha, en el poble d’Aneto, comença una pista (en el seu temps asfaltada) que du al pantà de Llauset on deixaríem el cotxe. Des d’aquest, la vista del pic de Vallibierna es molt maca. El nostre destí, però, fou en primer lloc el Coll de Vallibierna. Després retrocediríem fins al Estany del Cap de Llauset, i després del Coll des Estanyets baixaríem al gran pantà de Baserca passant pels estanys d’Angliós. La pujada fins als estanys de Botornas i Cap de Llauset era constant però no molt dreta. En canvi el desviament cap el Coll de Vallibierna per la tartera fou bastant dur. En la baixada també calia anar en compte. De tornada, un cop superat el Coll dels Estanyets, també ens esperava una tartera, però més fàcil. El camí molt maco entre els Estanys d’Angliós servia per preparar-nos per la interminable i forta baixada pel barranc d’Angliós fins a la trobada amb el riu de Salenques. En aquest punt l’espessor del bosc i la turmenta que s’apropava feien que semblés que caminàvem de nit. Sota un diluvi arribàrem al Pantà de Baserca on teníem el cotxe, finalitzant la sortida del dia. L’endemà ens tocava la vall de Molières, però amb més tranquil•litat.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Juan Antonio Garcia Vaquero, Joan Visús, Joan Garcia, Emili Cases, Joan Margarit i Miquel Torné.

Track de la excursió: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=10251205

2014/07/20 Vallibierna.

Per aprofitar el diumenge abans de tornar a Barcelona, havíem decidit donar una ullada a la vall de Vallibierna.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Juan Antonio Garcia Vaquero, Joan Visús, Joan Garcia, Emili Cases, Joan Margarit i Miquel Torné.

Track de la excursió: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=7359076

2014/07/19 Vall de Estós - Ibons de Batisielles i Escarpinosa.

Vàrem sortir pel matí de la casa rural que havíem llogat a Sahún. Amb els dos cotxes vàrem anar al pàrking del inici de la Vall de Estós. El recorregut pel fons de la vall és meravellós i fàcil. La llum a aquestes hores sempre ve per darrera nostra il·luminant la verda vall i la cadena de muntanyes de més de 3000 metres que tenim al nord. Arribats al desviament cap els estanys de Batisielles, en Joan Garcia va seguir endavant direcció al refugi de Estós. Els altres sis agafàrem decidits el costerut corriol que du al Ibonet de Batisielles. Aquest està en un pla verd amb una esplèndida vista cap a la llunyana cascada de Perramó. Després d'haver descansat uns minuts agafàrem un segon, i també costerut, corriol que ens duria cap al Ibon Gran de Batisielles. Allà dinàrem arrecerats del vent entre unes roques. Després de dinar en Reinaldo i en Juan Antonio agafaren el camí de tornada desfent els passos de la pujada. Els altres quatre seguirem amunt cap el Ibon de l'Aigüeta de Batisielles. Mentre pujàvem aquest tros vàrem veure allà a baix el Ibon Azul de Escarpinosa. Un cop arribats al Ibon de l'Aigüeta de Batisielles i gaudir del feréstec paisatge tornàrem enrere, però baixant cap el Ibon Azul de Escarpinosa. La baixada te un tros complicat en una tartera de blocs mitjans. El Ibon Azul de Escarpinosa, casi sota de la cascada de Perramó, es molt maco i bucòlic. Vàrem beure aigua i seguirem el riu de l'Aigüeta de Batisielles avall (que és preciós) fins al Ibonet de Batisielles que havíem passat pel matí. Seguint ara les fortes baixades arribàrem a la pista que segueix el riu Estós, i la vàrem seguir fins al pàrking. Sopàrem a Benasque després de passar per la casa rural de Sahún a canviar-nos. El dia següent ens tocava la vall de Vallhibierna.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Juan Antonio Garcia Vaquero, Joan Visús, Joan Garcia, Emili Cases, Joan Margarit i Miquel Torné.

Track de la excursió: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=7360373

2014/07/18 Vall de Sahún - Cascada dels Prats.

Com l’estiu anterior el desplaçament el vàrem fer en dos cotxes ja que alguns podíem sortir el divendres pel matí. Després de dinar pel camí arribàrem a Sahún, descarregàrem l’equipatge en la casa rural que havíem llogat i vàrem fer una sortida per gaudir de la vall de Sahún. La pista era bona i tenia unes vistes molt maques. Ja arribant al Port de Sahún, al fons a la dreta es veia el Barranc de Surri i la Cascada dels Prats, que du l’aigua que baixa dels Ibons de Barbarisa sota pics que volten els 3000 metres. Deixàrem el cotxe en el port i en una suau passejada vàrem arribar a la bonica Cascada dels Prats. Al tornar, ja en la pista, ens vàrem topar amb un gran remat de vaques que varen endarrerir-nos una estona. Mentrestant vàrem rebre la trucada de que el segon cotxe ja havia arribat a Sahún. Un cop reunits tots en aquest poble vàrem sopar en l’hostal.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Juan Antonio Garcia Vaquero, Joan Visús, Joan Garcia, Emili Cases, Joan Margarit i Miquel Torné.

2013/07/21 Estany Xic - Del Port - Mariola - Vall de Tavescan.

El mateix cap de setmana, dormint al càmping de La Borda d'en Pubill a Ribera de Cardós, vàrem aprofitar per fer una excursió més senzilla però també molt maca. Sortirem cap el Nord per la carretera que du a les pistes d'esquí, i al petit poblat de Quanca agafàrem una pista bastant dolenta que ens va dur a un petit pàrquing al peu del Estany del Port. La pujada a l'estany només tenia un petit punt delicat al travessar una clapa de neu que estava glaçada justament on passa tothom. Després arribàrem als estanys Xic i Del Port que estant comunicats per uns metres de riu casi horitzontal. La neu al les muntanyes de darrera feien que els reflexos fossin espectaculars. Tornàrem uns metres enrere i, travessant un petit pont de fusta ens encaminàrem cap l'estany Mariola. La pujada passa per una verda pleta amb varis meandres i grup de cavalls pasturant. Era molt bucòlic. La pujada era bastant pronunciada i passatrem una altre clapa de neu, aquesta sense perill. El Estany de Mariola estava una mica gelat i era força gran. Hem hagut d'ajuntar varies fotos per que sortís sencer. La baixada va ser fàcil fins als cotxes. Dinàrem a Tavascan abans de tornar a Barcelona.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Juan Antonio Garcia Vaquero, Joan Visús, Joan Garcia, Emili Cases, Joan Margarit i Miquel Torné.

Track de la excursió: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=4899301

2013/07/20 Estanys de La Gola, Calberante, Tres Estanys i Ventolau.

Hem tornat a gaudir de bungalow al càmping de La Borda d'en Pubill a Ribera de Cardós ja que no hi havia refugi equipat en la ruta que volíem fer. A demés es més còmoda, encara que és apartat del punt on començaríem a caminar.

Pel matí anàrem amb 4x4 fins a Esterri d'Aneu i pujàrem fins a Cerbi per carretera asfaltada. Poc abans d'arribar al poble, una pista de 4x4 ens duria fins al pàrquing del Pont del Vedo on començaríem a caminar. Pujàrem fins el Estany de La Gola, i quan ens dirigíem als Tres Estanys vàrem trobar un parell d'excursionistes que en aconsellaren arribar abans al Estany de Calberante, que estava molt maco al estar cobert de glaç. Així o férem. Va pagar la pena, encara que vàrem haver de tornar a baixar fins l'Estany de La Gola per anar cap els Tres Estanys. La pujada cap ells va ser una mica lenta pels pedregams que havíem de passar, però vam gaudir molt en arribar-hi. Estan casi al mateix nivell i casi a tocar un de l'altre envoltats de prats i neu. No ens podíem entretenir, ni parar a dinar els entrepans que dúiem, ja que estava previst que a la tarda comences a ploure. Ajudats del track que havíem preparat unes setmanes abans pel GPS, vàrem baixar fàcilment cap l'Estany de Ventolau. Pel camí vàrem passar per un mirador espectacular sobre els Pirineus. Arribats al estany Ventolau, començaren a caure algunes gotes i vàrem anar ràpid baixant cap els cotxes. Alguns punts eren una mica complicats ja que la neu cobria en força gruix el camí, i havíem de passar casi pel mig d'un riu que acabava en una cascada espectacular sobre el Planell de Sartari. Per sort, abans d'arribar a la cascada el camí es desviava, i en ziga zaga arribava al corriol per on havíem pujat a l'estany de La Gola. D'aquest punt fins als cotxes la cosa va ser molt fàcil. Just quan la turmenta va començar a descarregar amb força. De tornada, com que ja no plovia, vàrem parar al poble de Cerbi a menjar els entrepans que havíem dut. Va ser una llàstima no haver-lo pogut menjar als Tres Estanys per poder gaudir mes de l'entorn d'allà dalt.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Juan Antonio Garcia Vaquero, Joan Visús, Joan Garcia, Emili Cases, Joan Margarit i Miquel Torné.

Track de la excursió:  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=4899510

2012/07/21-22 Estanys de Baiau (Vall Ferrera) - Vall d'Unarre - Son.

Aquest any no hem dormit en refugis. Hem gaudit d'un bungalow al càmping de La Borda d'en Pubill a Ribera de Cardós.

Pel matí anàrem fins a la Vall Ferrera, on seguirem la pista que continua després del poble d'Àreu. Aquest pista, apta per 4x4 o per cotxes de roda alta, ens va dur fins el pàrquing de La Molinassa. Des d'aquest punt surten els que, fent nit al refugi de Vallferrera, pugen a la Pica d'Estats. Nosaltres no escolliríem aquesta forta ascensió, sinó que havíem planejat anar fins als Estanys de Baiau.

És un recorregut molt maco que passa abans pels Estanys d'Escorbes. Va alternant trossos planers per prats, amb fortes pujades per dins de boscos i zones pedregoses.

Les fotos que hem posat donen ganes de tornar-hi.

El diumenge ens el vàrem prendre mes tranquil·lament, explorant rutes per la vall d'Unarre (sobre Esterri d'Àneu) per l'any que ve. Després agafàrem la estreta carretera que, passant pel bonic poble de Son, arriba a Espot on dinaríem. Des de aquesta enlairada carretera les vistes son magnífiques.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Juan Antonio Garcia Vaquero, Joan Visús, Emili Cases i Miquel Torné.

2011/07/15-17 Aigües Tortes (Josep Maria Blanc - Coll de Saburó - Refugi Colomina - Capdella).

Ja hem acabat tots el trossos de la ruta de "Carros de Foc". Poder no amb la celeritat que ho fan alguns, però en aquests anys hem gaudit cada pam del recorregut, i alguns varies vegades.

Com fa tres anys, un taxi ens va dur des de Espot al refugi Josep Maria Blanc. L'alcalde de Espot ens hi va portar amb una Toyota molt més còmoda que el Defender de aleshores. Un moment molt emocionant va se el creuament amb un tot-terreny de la companyia elèctrica. Les rodes del Toyota quedaven a 1 cm (si un centímetre) del precipici. Un de nosaltres va obrir la porta i a sota no hi havia res. Cal destacar la amabilitat dels guardes del refugi i la comoditat que te en front d'altres de la ruta de "Carros de Foc".

Pel matí vam sortir una mica ennuvolats, però aviat el cel es va aclarir. Una pujada maca que dona temps de descans quan es voregen els llacs. Quan arribes al coll de Saburó, les emocions son contraposades. Per una part la vista s'obre sobre un llacs molt grans. Però per altre part, el fet de que siguin regulats fa que al voltant de l'aigua quedi la marca dels canvis de nivell que no fa maco. Perd l'esperit de la naturalesa que ens havia envoltat la major part de la pujada (l'Estany Tort i el Negre també estan regulats i fa tres anys estaven molt mes macos al estar plens fins a dalt). Tornant a les vistes des de la Collada de Saburó cal destacar la mala impressió que fa el Estany de Saburó casi completament buit. Sembla un cràter sec d'un volcà i fins hi tot una mica d'herba comença a créixer en algun costat.

Després de vorejar per una tartera aquesta pena de llac, s'arriba al famós "Pas de l'Ós" que només son unes escales fetes quan es va construir la presa ja que les vies del carrilet emprades pels estanys de mes avall no hi podien arribar. Es conserven força be, i faciliten la baixada (que no dona cap vertigen).

Al final de les escales es voreja l'Estany de Mar, on també mancava un gruix d'aigua. No passava el mateix amb l'Estany Colomina que estava preciós.

Vàrem poder passàrem la nit en el Refugi Colomina, que no està tan be com el Josep Maria Blanc a l'Estany Tort. Pel matí volíem baixar a Cabdella seguin un tros de GR que porta a uns altres llacs com el Morera, Tapat i altres al seu voltant. Però vet aquí que hi havia una boira molt espessa i no pagava la pena fer la volta. Així que decidirem baixar a Cabdella a peu pel camí de l'antic carrilet de l'Estany Gento a Cabdella. És un camí pràcticament horitzontal que passa per uns túnels curts sense mes problemes. Al cap d'una estona arribàrem al desviament directe pel camí de Pigolo cap a l'embassada de Sallente. Fou en aquest moment que ens reunirem i decidirem continuar per camí del carrilet fins a la cambra d'aigües de on surten els tubs que duen l'aigua de baixada directa a la Central de Cabdella. Però al arribar comprovàrem que no hi havien escales per baixar pel costat del parell de tubs. Així que vam haver de buscar un camí. Després de dividir-nos en dos grups i retrobar-nos, trobàrem les marques blanques i grogues que ens durien directament al poble de Cabdella on teníem un dels cotxes. Arribats a Cabdella i canviats de roba vàrem fer cap a Espot per dinar, i repartits en l'altre cotxe, baixar a Barcelona.

Va ser un cap de setmana fantàstic. Poder algun dia tornem per veure els llacs que vàrem deixar per causa de la boira.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Emili Cases, Reinaldo Collado, Juan Antonio Garcia Vaquero, Joan Visús, Joan Garcia, Joan Margarit i Miquel Torné.

2010/07/24-25 Estanys de Certascan.

Per canviar de entorn, decidirem anar a caminar pels llacs de Certascan. Vàrem haver de posicionar un vehicle per emprar al finar de la excursió, ja que aquesta no era circular.

Pujant amb Tot terreny al estany Romedo de Baix, seguirem una ruta casi circular passant pels Estanys de Guiló, Colatx, Senó fins en Romedo de Dalt. Una grimpada complicada per estalviar-nos fer una forta baixada-pujada ens va dur el Refugi de Certascan, on visitàrem el llac. Per la tarda vam fer una escapada al estany de Naorte, i el dia següent passàrem el port de Certascan (en Nacho va pujar al pic) i vàrem baixar pels estanys Blaus, Pleta Vella, Pleta de Guerossos fins a les bordes de Noarre. Aquí vàrem dinar i després arribàrem al Càmping de les Bordes de Graus on teníem un dels cotxes. Aquí acabàrem una excursió molt maca

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en aquesta sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Ignacio Garcia Vaquero, Juan Antonio Garcia Vaquero, Joan Visús, Emili Cases i Miquel Torné.

2010/07/23 Estanys de Gerber i Refugi Gerber "Mataró".

Com l'any anterior, en Reinaldo i jo en Miquel vam decidir sortir abans que els demés integrants de la colla anual. Vàrem escollir anar pel matí del divendres i pujar als estanys de Gerber A la tarda aniríem al càmping de Ribera de Cardós a esperar a que la resta de companys arribessin de Barcelona. Teníem, però un company nou: el Nacho, fill de Juan Antonio.

Arribats alt Port de la Bonaigua, els indicadors donaven un temps de 1 hora i mitja fins al Estany de Gerber i tres hores fins al refugi de Gerber "Mataró". Pensàrem fer només la primera part, i a les 11:40 ens vàrem posar a caminar. Només eren la una i cinc quan arribàrem a l'estany. La pujada ó és massa forta, però s'ha d'anar amb calma, fent parades per agafar aire i fer fotos. Tot hi així trigàrem cinc minuts menys de lo indicat.

Com que aviem arribat prou be, després d'un descans vàrem decidir seguir fins al refugi de Gerber "Mataró". Ens hi vàrem tornar a posar a la una y deu. El camí era mes complicat sobretot un cop passada la cascada que davallava de l'estany Llong. Cal indicar que pel Nacho li era tan fàcil que sovint ens esperava prenent el sol estirat sobre l'herba dels prats que anàvem trobant.

Una mica abans de les tres ja érem al refugi de Gerber "Mataró". Tota la pujada havia estat molt maca sobretot la vista de l'Estany Llong. Després de dinar dels entrepans que dúiem i descansar una mica vàrem torna ràpidament avall, ja que la boira s'aixecava, i, encara que el camí no tenia pèrdua, preferíem no haver-nos de posar les capelines que son molt molestes per caminar. Queda per una altre any acabar la travessa fins al refugi d'Amitges des del de Gerber "Mataró", o al menys pujar al coll per veure les vistes. Segur que son espectaculars.

Va ser un bon entrenament pel dia següent en els llacs de Certascan.

Finalment ens vàrem trobar amb la resta de la colla en el càmping com estava previst.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en aquesta sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Ignacio Garcia Vaquero i Miquel Torné.

2009/07/24 Aigües Tortes (Restanca, Mar, Tort de Rius i Rius).

La setmana següent de la sortida de grup habitual de l’estiu, en Reinaldo i jo en Miquel vàrem anar a fer un recorregut que havia estat planejat l’any anterior i no s’havia fet. Pujàrem en cotxe fins el aparcament al peu del Lac de la Restanca i començàrem a caminar cap a mitja tarda. Ja era casi fosc quan arribàrem al refugi a passar la nit.

El matí no es presentava gens be ja que la boira ens envoltava. Decidirem, però fer la caminada igualment, i ho vàrem encertar ja que el tems es va aclarir i vàrem tenir un dia esplèndid. Lo que ens trobaríem ens ho havia ja explicat en Joan Visús que havia fet aquest tros l’any anterior, així que no tinguérem cap problema.

El horari del recorregut va de tirades d’una hora aproximadament. Una per pujar des del refugi al Lac de Mar, una altre per donar-li la volta, una tercera per pujar fins el coll que dona al Lac Tort de Rius (Déu ni do quina pujada), una quarta per passar aquest llac. La cinquena per passar el Lac de Rius, la sisena per tornar-lo endarrere, després queda la baixada fins el peu del Lac de la Restanca, i la pujadeta fins ell. Tot això més les aturades per descansar, fer fotos i dinar ens van dur un total de onze hores. Com que mai se sap si es podrà tornar al punt inicial, o un canvi sobtat de temps ens fa variar el recorregut, dúiem tot lo de la motxilla a sobre (uns onze quilos). Aquesta segona nit dormirem plans sense sentir res del soroll que deurien fer els altres excursionistes al anar a dormir i llevar-se pel mati. Nosaltres ens aixecàrem tard i, després d’esmorzar, baixàrem al pàrquing a agafar el cotxe i tornar a Barcelona.

2009/01/18 Serra d'Ensija (Cap de la Gallina Pelada) al hivern.

Un paisatge diferent i preciós.

2008/07/11-12 Aigües Tortes (Josep Maria Blanc - Coll de Monastero - Ernest Mallafré).

Aquest any hem tornat al Parc Nacional d’Aigües Tortes, però per un indret diferent. Vàrem dissenyar la sortida de la següent manera: El divendres sortiríem de Barcelona, i a Espot agafaríem un taxi fins el refugi de Josep Maria Blanc a l’Estany Tort de Peguera. El segon dia aniríem des d’aquest refugi fins al de l’Estany Llong, passant pel Coll de Monastero. Per no haver de baixar fins a Sant Maurici i pujar el Portarró d’Espot, volíem desviar-nos al passar pel Llac de Monastero. Pujaríem fins la Collada de Cote cap els estanys de Subenuix . Després passaríem pel el Coll Nord de Subenuix cap l’Estany Nere sortint a la baixada entre el Portarró d’Espot i el Estany Llong. El tercer dia tornaríem des del refugi de l’Estany Llong al refugi Josep Maria Blanc passant pel Coll de Delluí, el refugi de Colomina, i la Collada de Saburó. Des d’aquest refugi un taxi ens tornaria a baixar a Espot i amb cotxe a Barcelona.

El problema va ser el segon dia. Es va aixecar força ennuvolat, i es va posar a ploure baixant el Coll de Monastero, després de la segona zona de blocs. Com que desconeixíem el tipus de camí, al passar pel costat del Estany Monastero vàrem seguir cap el refugi de Ernest Mallafré al costat de l’Estany de Sant Maurici. Va ser una decisió prudent, ja que si haguéssim trobat una zona de blocs en la pujada cap a Subenuix o després, hauria estat perillós travessar-la estant les roques mullades. Vàrem dinar al refugi de Mallafré i tornar a peu sota la persistent pluja fins a Espot.

En resum, només vàrem fer la meitat de lo previst però la baixada de Monastero després del llac del mateix nom es molt bonica. Tot això ho veureu en les fotos si cliqueu en l’enllaç de damunt d’aquestes lletres.

2007/07/13-15 Aigües Tortes (Cavallers - Ventosa i Calvell - Restanca - Arties).

2006/10/21-22 El Pedraforca.

Vam tornar a pujar al Pedraforca per que els que no havien pogut venir al Juliol, ho poguessin fer ara. Aquest cop, els repetidors ja coneixíem el camí. Sabíem l’estona necessària per pujar, i per baixar. També escollirem el camí a Gósol per l’eix del Llobregat evitant donar la gran, però bonica, volta del Juliol per Sant Llorenç de Morunys.

Donat que les hores de llum eren diferents - es feia de dia una hora mes tard - decidirem no sortir tant matí. El temps també va ser força mes fred a dalt del pic.

La confiança en les estones que empraríem, va impulsar-nos a no fer casi aturades al baixar. Així quan, a Gósol, vam dinar a alguns els genolls ja casi ni ens duien. De fet el malt de genolls ens va durar fins al dijous següent.

De totes maneres per dos de nosaltres va ser una segona pujada molt maca, i no ens importaria repetir-la mes vegades.

2006/07/14-15 El Pedraforca.

Com que, per causes tristes, no hi érem tot l’equip de l’any anterior, i ens feia il·lusió seguir recorrent junts Aigües Tortes, vam decidir canviar d’objectiu i escollirem pujar al Pedraforca. En principi semblava una empresa mes fàcil, i així ho va ser, o casi.

A l’hora d’escollir l’itinerari per pujar, hi havia dues alternatives: pel refugi Lluís Estasen i Coll del Verdet, o des de Gósol. La primera alternativa tenia un bon tros de grimpada, i per evitar que els que tenim una xic de vertigen passéssim una mala estona, escollirem la segona alternativa mes llarga i amb mes desnivell, però sempre per un corriol sense problemes.

La pujada matinera per la part de ponent de la muntanya te l’avantatge de la frescor, i la desavantatge de tenir sempre el Sol de cara amb lo qual no es poden fer fotos fàcilment. S’han de destacar dos trossos força pesats: el bosc inicial en que el corriol puja fent unes ziga-zagues molt empinades que duren pràcticament una hora, i el tros just abans d’arribar a La Enforcadura en que puja completament recta. L’últim tros, des de La Enforcadura al pic, sembla, des de Saldes, molt difícil i no ho és en absolut. La grimpada es pot fer, fins hi tot, sense casi haver de posar una ma a terra per ajudar-se.

A dalt de tot hi ha unes vistes molt bones: Tota la Serra del Cadí, del Port del Compte, d’Ensija amb la Gallina Pelada, del Verd. Casi mil metres mes avall Gósol per un costat i Saldes per l’altre. La petita cassoleta que hi ha a dalt de tot, va molt be per descansar arrecerats del vent.

Mentre uns descansaven, altres anàrem a veure com era la grimpada per l’altre via. Veiem com els que per aquella pujaven, anaven per les carenes d’una sèrie de pics de roca pura.

La baixada tampoc va esser fàcil. Just després de La Enforcadura el corriol de terra fina, que baixa recta, va fer patinar a varis de nosaltres. L’últim tros, pel bosc, també va ser un trencacames.

Els comentaris de lo maca que havia estat l’excursió, ens va fer oblidar el cansament mentre dinàvem a Tuixén, posant cloenda als dos dies de la sortida.

2005/07/08-10 Aigües Tortes (Colomers - Restanca - Túnel de Vielha).

No ens va acompanyar el temps, vam haver de canviar el recorregut però va ser també molt maco.

En aquesta sortida només vam dormir una nit en refugi. El de la Restanca. Sortirem el dissabte el mati d'Areny, de la casa de la família del Emili a la que estem molt agraïts pel tracte rebut. La primera parada va ser a la boca Sud del Túnel de Vielha. Allà ens esperava un taxi per dur-nos al peu del Estany de Colomers on vam començar l'excursió. La pujada fins a Colomers va ser molt maca. Des de Colomers al Port de Caldes vam pujar cada cop mes emboirats i des d'aquest port fins al Coret d’Oelhacrestada no vam veure casi res. Va ser una llàstima, ja que al passar a prop d'allà l'any passat es veien uns llacs preciosos.

Després de dormir al refugi de la Restanca on vam gaudir de l'aigua congelada de la dutxa, vam canviar el recorregut previst pels estanys Tort i Mar. En el refugi ens havien indicar que no valia la pena ja que no veuríem res. Així que vam seguir el preciós camí marcat pel GR fins al Llac de Rius, deixant desprès els genolls en la baixada en picat fins a la boca sud del Túnel de Vielha.

Per recuperar forces férem un tiberi en un bon restaurant del poble d'Areny. Tot i amb la boira vam passar uns dies inoblidables.

2004/07/09-11 Aigües Tortes (Ventosa -Colomers - Amitges - Llong).

Aquest any el recorregut de tres dies (2 nits) va començar sota la presa de l'Estany de Cavallers. Des d'allà vam pujar a fer nit al refugi de Ventosa i Calvell sobre l'Estany Negre.

Al endemà, pel matí, pujàrem cap el Port de Caldes passant pels Estanys de Travessany. Després vam baixar i recórrer tot el Cercle de Colomers. Vam pujar cap el Port de Ratera i baixàrem als Llacs d'Amitges on passàrem la segona nit en aquest altre refugi.

Pel matí del tercer dia vam passar el Portarró d'Espot per anar cap l'Estany Llong i Aigües Tortes, on un tot terreny ens va baixar fins a la carretera i portar a Cavallers a buscar el cotxe.

2003/07/11-13 Aigües Tortes (Ventosa - Llong).

Segona vegada al Parc Nacional. Vam escollir la travessa mes forta del recorregut de Carros de Foc. Van ser tres dies (2 nits) en que el primer i el segon van representar recorreguts que no coneixíem. Sobre tot la pujada al Ventosa en que s'anava fent fosc i no teníem gaire idea del temps que trigaríem. Al final va ser mes fàcil del que semblava. El segon dia, però, va ser molt pesat, ja que el recorregut de pujada al Port de Contraig era un seguit d'anar saltant de bloc en bloc. Ara endavant, ara enrere Per avançar uns pocs metres.

2001/07/21 Ull de Ter - Núria.

En Joan Garcia va fer la proposta i disseny de la sortida d’aquest any. Es tracta de la travessa des de el Refugi de Ulldeter a Núria, però amb una petita variació consistent en pujar al Coll del Portell en comptes d’anar pel Coll de Tirapits. Així, des de aquest coll, tota la estona anàvem carenant per la frontera entre Catalunya i França. Les vistes sobre Coma de Vaca al sud, i sobre la vall i llacs de Carançà al nord varen ser molt maques. El bon temps ens va acompanyar durant tota la travessa. En arribar a Núria, vàrem baixar fins a Ribes de Freser on teníem un dels cotxes, que vàrem emprar per anar a trobar l’altre que havíem deixat als peus del refugi de Ulldeter.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Joan Garcia, Miquel Torné, Juan Antonio Garcia Vaquero, Ignacio Sagnier i Míriam Bosch.

2000/06/30-01 Aigües Tortes (Estany de Dellui, Pic de Nariolo, Estanys Maior de Morrano...).

Aquest any la sortida de dues nits va ser a Aigües Tortes. Per la tarda el Taxi de Muntanya ens va dur al la presa del Sant Esperit. Des de allà vàrem dirigir-nos al Refugi de l’Estany Llong. Pel camí vàrem passar pel Plà d’Aiguadassi que en el seu temps havia estat un llac d’origen glacial, que, al retirar-se aquest, es va reblir de la terra que arrossegava l’aigua. Pel matí, després d’esmorzar i dir al guarda del refugi on volíem anar, vàrem fer cap en direcció al Coll de Dellui. Després de passar el llac, la pujada per la Pala de Dellui fins al coll semblava que havia de ser suau, per no ho va ser tant. Un cop al Coll de Dellui, apareix mirant cap el Sud-Oest el pic Nariolo on volíem anar. No hi ha camí marcat, però passant prop de la carena (que al altre costat està tallada verticalment) es pot arribar fàcilment al cim. Des d’aquí la vista sobre un munt de llacs es impressionant. Vàrem dinar a dalt mateix del pic, i al baixar vàrem decidir, en un petit coll, agafar el camí del Estany Maior de Morrano. Després de passar per l’Estany Xic de Morrano vàrem deixar la vall i en un tros força pla i amb gespa vàrem anar al bonic Estany de La Collada. Des d’aquí la vista aèria sobre l’Estany de Dellui és molt maca. El problema va ser trobar el camí de baixada fins aquest estany, ja que al començament no està gens marcat. Quan el vàrem trobar després de saltar per moltes pedres, vàrem veure que l’havíem de cercar més a l’esquerra. Un cop a l’estany de Dellui el camí de tornada va ser el mateix pel que havíem pujat. Aquest any vàrem tenir dues incidències. La primera és que pel matí en el refugi en Reinaldo es va fer mal al genoll i no va poder fer la pujada al Nariolo. L’altra és que jo el Miquel vaig patir una “Pajara” a la tornada, passat el Estany Maior de Morrano, i no podia caminar. Per avisar al Reinaldo de que arribaríem tard, en Joan Garcia va baixar ràpidament a avisar-lo. Va ser una sort de que arribés al refugi de l’Estany Llong en el mateix moment que un Land Rover aprofitava un viatge per portar-lo a Boí. Al cap de mitja hora se’m va passar, però al tercer dia encara no estava del tot en forma i no vaig acompanyar a la resta de companys al Portarrò d’Espot. Em vaig quedar a l’Estany Llong esperant-los. Finalment baixàrem fins a la Presa del Sant Esperit i un Taxi de Muntanya ens va dur a Boí os ens reunirem amb el Reinaldo.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Joan Garcia, Emili Cases, Ignacio Sagnier i Miquel Torné.

1999/06/19-20 Serra d'Ensija (Cap de La Gallina Pelada, Creu de Ferro, etc....).

Des de petit, quan jo en Miquel anava als Rasos de Peguera amb el meus pares, veia unes parets verticals d'una serra cap el nord. Recordo que pujar a aquesta serra sempre m'havia captivat. Van passar els anys i un estiu vaig proposar a alguns membres del Club Excursionista de pujar-hi, i fer nit al refugi Delgado Úbeda que hi havia casi a dalt. Així que estudiant el recorregut en els antics plànols de l'editorial Alpina de color taronja vàrem preparar la excursió. La pujada fins els plans no va tenir cap problema. Després seguirem cap al pic de La Gallina Pelada. El refugi no estava guardat, i tampoc massa net, però ens hi vàrem quedar a passar la nit. Després de sopar vaig sortir a la font del abeurador que hi havia a uns cent metres del refugi. Mentre omplia la cantimplora, en mig de la espessa boira només il·luminada per la meva llanterna, sentí uns sorolls estranys que s'anaven apropant. Vaig apagar la llanterna per quedar en la foscor, en les mateixes condicions del causant d'aquest sorolls. Al cap d'uns moments apareguer un ciclista que, segons va explicar, feia el recorregut des de Cercs a Gósol pujant la serra d'Ensija per entrenar-se per una cursa al dia següent a Gósol. Només duia una petita cantimplora. Va passar la nit en les lliteres del refugi, i recordo que quan ja hi havia una mica de llum del matí, va saltar des del tercer pis de la llitera a terra, i sense dir res a ningú va sortir del refugi. No el vàrem tornar a veure, ni a ell ni a la seva bicicleta. Després d'esmorzar i preparar-nos vàrem sortir a caminar cap a la Creu de Ferro i el Serrat Voltor, que son altres pics de la serra d'Ensija. Caminàvem separats, deixant que el silenci absolut de la muntanya ens envoltés. Quan arribàvem a un lloc amb bones vistes ens agrupàvem, fins que algú deia una única paraula ¿Seguim?. Així fins l'últim pic, Serrat Voltor, en el que el bosc arriba fins a dalt. Com que no coneixíem el camí de baixada vàrem tirar recte avall pel mig del bosc. Va ser un descens pesat per la inclinació del terreny i sense cap corriol que la suavitzés. Quan vàrem arribar a la pista algú de nosaltres va fer un petó a terra. Les cames em tremolaven d'anar frenant tota la estona. Havia estat una bona excursió que va servir per iniciar una série de sortides en petit grup cada estiu.

Per últim fem constar que el grup d'amics participants en la sortida vàrem ser: Reinaldo Collado, Joan Garcia, Emili Cases i Miquel Torné.